un alfil ple de mel, he vist estranys sers vius

avui torna a ser per tu, per els bons i els mals moments. Per les enraviades, pels somriures, per les nits en vetlla (o en cert estat de simbènia) esperant ser de nou la teva nina ensucrada...

Enmig de la carretera de Salt

hi corre una nena, és el meu desig

té les cames com una nina

de mel i de mató. n

o et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

Ben passada la nit, buscava la lluna és l'hora negra dels amants

perduda en un mar de bogeries que et poden ofegar.

No et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

Het-ho aquí que m'ets de figa flor, qui disbarat...

si no et fies ni de mi.

Tu sempre acabes dient-me que no

que només vols conservar l'honor

l'honor, l'honor...

allò que amagaves tant.

És clar que no et senties sola cap dia

des de fa una colla d'anys

tan embafada de ta mare que només et fa que mimar...

No et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

No, no, no, no, no... fes-me cas.

Si mantens aquest maleït orgull t'acabaràs florint...

Entre cella i cella t'acabaràs florint.