Dies d'intranquil.litat, de pors i d'angoixes, de sentiments a flor de pell i fins i tot llàgrimes per allò que aviat s'acaba, però sense deixar de banda l'esperança en pensar que ens embarquem en un nou i llarg viatge....

Gràcies a tots!

Em trenco
He passat, he vist i he entès
I he agafat les meves coses.
T’he deixat les meves claus
no obriré més aquesta porta.

Avui és un dia gris,
no sé que fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m’esborri la memòria

He llegit les teves cartes,
se’m fa un tel a la mirada
em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me

Hem estat dos anys i mig
en un viatge sense mapes.
Hem sigut amants i amics,
m’he sentit viu, m’he sentit ample

I ara ens cau el cel a sobre
tot comença i tot s’acaba.
Tot s’acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.