BLAU

(Dedicat a aquell príncep blau que mai arriba.)
Roses, formoses i d’un color vermell intens (com les que em vas regalar) visiten avui els millors indrets dels nostres pobles i ciutats, les roses vermelles es troben amb companyes atrevides de tots colors, grogues, blanques, blaves.... que també intenten sobresortir de les galledes d’aigua, que les conserven, per ser comprades per aquell amant esbojarrat que vol encisar a la seva nineta encuriosida, que ara mateix s’espera al bar de la cantonada amb el millor best seller del moment embolicat amb cura en un paper acolorit igual que la seva faldilla.... se n’adonarà ell?. Ella demana una altra ampolleta d’aigua freda, aquests dies està fent moltíssima calor, i els nervis fan que la gola se li ressequi encara més, ell amb la rosa blava a la mà continua el seu recorregut per les parades de la vila, s’encanta mirant llibres i el temps li passa sense ni adonar-se’n, troba amics, comenten llibres i es miren les noies que passegen per la rambla esperant a que algun cor els regali la més preuada rosa. Ella ja s’ha acabat l’aigua, però no abandona la seva espera. Ell continua rient i comentant la jugada amb els seus amics, la rosa que porta a les mans es comença a marcir, mira el rellotge, és tard! Mira la rosa, i veu que ja no la pot regalar ha perdut tot el seu esplendor, observa la gent del seu voltant i en una de les parades hi ha una parelleta, ell compta les monedes, però no li arriba per comprar una rosa a la seva estimada, llavors decideix acostar-se i li allarga a ella la rosa blava. La noia de la faldilla acolorida abandona el bar. Ell s’acomiada dels amics i arrenca a córrer. Ella camina en silenci cap a casa i arrenca una a una les pàgines del llibre tal com si d’una flor es tractés.... m’estima? No m’estima.....al portal estant arrenca l’últim full mentre ell intenta obrir la porta del bar, està tancat.
K@T! 24/04/09