Dies d'intranquil.litat, de pors i d'angoixes, de sentiments a flor de pell i fins i tot llàgrimes per allò que aviat s'acaba, però sense deixar de banda l'esperança en pensar que ens embarquem en un nou i llarg viatge....

Gràcies a tots!

Em trenco
He passat, he vist i he entès
I he agafat les meves coses.
T’he deixat les meves claus
no obriré més aquesta porta.

Avui és un dia gris,
no sé que fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m’esborri la memòria

He llegit les teves cartes,
se’m fa un tel a la mirada
em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me

Hem estat dos anys i mig
en un viatge sense mapes.
Hem sigut amants i amics,
m’he sentit viu, m’he sentit ample

I ara ens cau el cel a sobre
tot comença i tot s’acaba.
Tot s’acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.

Llàgrimes

Una salada gota d’aigua
recorre ràpidament la meva galta
quan el meu pensament s’ exalta
dins una amargor crua.

Brollen les gotes
tot i que intento guardar-me-les totes
per mi.
I compartir-les amb el silenci
que atentament m’escolta
en una nit de revolta.