embrions....

torna'ns ben boig.....

gràcies per deixar-me ser de nou la teva nina ensucrada.
i a veure si d'una vegada per totes acabes de fer creixer aquests nous embrions.

el boig de la ciutat

recordant melodies:

" enmig de la ciutat,
hi ha un boig
que enamora,
porta un telefono roig"

avui t'he vist i he recordat com ens sobtava veure't parlar per telèfon anys enrera pel carrer, i vés per on! ara ho fem tots i ho trobem la cosa més normal del món.

un pèl més gran

Però la veritat t'importa?

si no et farà res més que mal.

Els fets no són paraules

no et creguis tot el que et diran.

Si formes part del meu voltant

doncs no t'ho pensis,vine, amb mi.

Però et dic que ja m'és igual

si et quedes o marxes

si em dius adéu o te'n vas

jo no aniré a buscar-te

i ja m'és igual

si em parles o si calles

perquè si em dius que t'en vas

jo sempre et podré dir

que tinguis sort.

Tot i que tots m'enganyen

sé en tot moment qui està mentint.

El meu cor és de marbre

però poc a poc es a partint.

Fugirem junts, dissimulant

però no et prometo ser especial.

Si no m'importa fer cap mal

ja no m'importa fer-te mal.

Tu saps que ja m'és igual

si et quedes o marxes

si em dius adéu o te'n vas

jo no aniré a buscar-te

i ja m'és igual

si em parles o si calles

perquè si em dius que t'en vàs

jo sempre et podré dir

que tinguis sort.

Mentre tothom m'ignora

jo intento fer-me un pèl més gran.

I la gent es mor de ràbia.

Tots plens de merda fins a dalt.

Fugirem junts, dissimulant

però no et prometo ser especial.

Si no m'importa fer cap mal

ja no m'importa fer-te mal.

un alfil ple de mel, he vist estranys sers vius

avui torna a ser per tu, per els bons i els mals moments. Per les enraviades, pels somriures, per les nits en vetlla (o en cert estat de simbènia) esperant ser de nou la teva nina ensucrada...

Enmig de la carretera de Salt

hi corre una nena, és el meu desig

té les cames com una nina

de mel i de mató. n

o et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

Ben passada la nit, buscava la lluna és l'hora negra dels amants

perduda en un mar de bogeries que et poden ofegar.

No et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

Het-ho aquí que m'ets de figa flor, qui disbarat...

si no et fies ni de mi.

Tu sempre acabes dient-me que no

que només vols conservar l'honor

l'honor, l'honor...

allò que amagaves tant.

És clar que no et senties sola cap dia

des de fa una colla d'anys

tan embafada de ta mare que només et fa que mimar...

No et suïcidis, hauràs de fer l'amor

no et suïcidis, hauràs de fer-ho amb mi.

No, no, no, no, no... fes-me cas.

Si mantens aquest maleït orgull t'acabaràs florint...

Entre cella i cella t'acabaràs florint.